INTRODUCCIÓ
La història que us expliquem barreja realitat i ficció.
Del que realment va passar, encara en coneixem poc. Potser mai ho sabrem tot. Les descobertes arqueològiques (objectes, inscripcions, etc.) ens ajuden a entendre i imaginar com devia ser la vida en aquella època.
De la ficció, hem fet un retrat amb la perspectiva del temps que ha transcorregut, aproximadament 3.250 anys.
És la història de la princesa Meritaton, filla gran del faraó Akhenaton i la reina Nefertiti.
Personatges
Meritaton
Princesa, filla gran del faraó Akhenaton i la reina Nefertiti.
Presentem 3 edats diferents de la protagonista: amb 12 anys és princesa reial; amb 25 anys és faraó d’Egipte, per dret propi com a hereva del seu pare, el faraó Akhenaton; amb 36 anys és la mare del jove faraó Tutankhamon.
Akhenaton:
Pare de Meritaton i faraó d’Egipte, va regnar uns 17 anys.
Nefertiti:
Mare de Meritaton, reina d’Egipte, casada amb el faraó Akhenaton, va tenir 5 filles més.
Smenkhare:
Príncep, fill del príncep Thutmose, es casa amb Meritaton i esdevé el faraó. Va regnar durant 1 any.
Tutankhamon:
Fill de Meritaton i Smenkhare, esdevé faraó amb el nom de Tutankhaton i després es canvia el nom a Tutankhamon. Va regnar uns 10 anys.
LOCALITZACIONS:
Tebes oest, palau de Malkata.
Akhetaton (la ciutat de l’Horitzó d’Aton), capital durant el període d’Amarna.
Memfis, la capital durant el regnat de Tutankhamon.
QUINA ÉS LA HISTÒRIA DE LA PRINCESA MERITATON?
Segons alguns estudis i descobertes recents dels objectes trobats a la KV62, aquesta podria ser la seva història:
Meritaton va néixer al palau de Malkata, situat a Tebes oest, durant el regnat del seu avi el faraó Amenhotep III. El seu pare es va convertir en faraó quan ella era molt petita.
Cap al 5è any del regnat del seu pare, es van traslladar a la nova capital fundada pel seu pare i dedicada al déu Aton, la ciutat d’Akhetaton, que vol dir, l’Horitzó d’Aton (actual El-Amarna).
La princesa Meritaton es va casar amb Smenkhare, fill del príncep Thutmose.
Thutmose era el fill gran d’Amenhotep III, va morir abans del seu pare i no va poder regnar, de manera que la successió reial va passar al seu germà Amenhotep IV (que posteriorment es va canviar el nom a Akhenaton).
Quan el faraó Akhenaton va morir, el príncep Smenkhare, casat amb la princesa hereva Meritaton, el va succeir en el tron però només va regnar un any.
La reina Meritaton el va succeir amb el nom d’Ankheperure Neferneferuaton, per dret propi com a hereva del tron del seu pare, i va regnar durant 3 anys mentre el seu fill Tutankhaton era petit.
Meritaton podria haver mort aquell any, o be haver desaparegut com a mare del rei i seria Maia, nodrissa del jove faraó segons la tomba trobada a Saqqara (BUB. I.20).
El faraó Tutankhamon va morir inesperadament durant el 10è any de regnat, a l’edat de 18-19 anys.
Meritaton tindria:
- La tomba com a princesa d’Amarna: tomba 26B al Uadi reial d’El-Amarna.
- La tomba com a nodrissa del faraó Tutankhamon: tomba de Maia a Saqqara (Bubasteion I.20). Aquesta tomba se l’hauria fet construir durant el regnat del faraó Tutankhamon quan la capital era Memfis.
Tanmateix, no va ser enterrada en cap de les dues tombes.
BIBLIOGRAFIA SELECCIONADA:
Sobre les descovertes d’objectes de la KV62:
Tawfik, T., Thomas, S., Hegenbarth-Reichardt, I. New Evidence for Tutankhamun’s Parents, MDAIK 74, 2018, pp. 179-195.
https://www.academia.edu/44790548/New_Evidence_for_Tutankhamun_s_Parents_Tawfik_Thomas_Hegenbarth_Reichardt
Tomba de Maia a Saqqara:
Zivie, A. La Tombe de Maïa. Mère Nourricière du Roi Toutânkhamon et Grande du Harem. Les Tombes du Bubasteion à Saqqara, I. 2009. Caracara Edition, Toulouse. ISBN 978-2-913805-03-3
Tomba de Tutankhamon (KV62):
Reeves, N. The Complete Tutankhamun. The king. The Tomb. The Royal Treasure. 1990 (Reprinted 2000). Thames and Hudson, London. ISBN 0-500-27810-5
(Edició en castellà: Reeves, N. Todo Tutankhamón. El rey. La tumba. El tesoro real. 1991. Ediciones Destino, Barcelona. ISBN 84-233-2091-X)
Sobre el període d’Amarna:
Gabolde, M. D’Akhenaton à Toutânkhamon. Collection de l’Institut d’Arqchéologie et d’Histoire de l’Antiquité Université Lumière-Lyon2, vol. 3. 1998. Boccard, Paris. ISBN 2-911971-02-7
Luban, M. Who was the queen of Tutankhamun? 12 July 2026, pp. 1-6..
https://www.academia.edu/30313229/WHO_WAS_THE_QUEEN_OF_TUTANKHAMUN