Viatge pel Nil

LÍNIA DEL TEMPS: ANTIC EGIPTE

  • PRIMERS ASENTAMENTS A LA VALL DEL NIL cap al 7000 aC

    Paleolític: Ús d’instruments de pedra tallada
    Neolític: Desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia, sedentarisme i aparició de ciutats

  • MÒMIES NATURALS Cap al 3400 aC

    Dessecació del cos del difunt enterrat a la sorra

  • INVENCIÓ DE L’ESCRIPTURA cap al 3300 aC

    Escriptura en jeroglífics amb ideogrames i signes fonètics.

    Vas amb el nom del rei Aha de la 1a dinastia. El nom del rei s’escriu dins el recinte del palau amb la façana de palau i el falcó a dalt: nom d’Horus.

    Etiqueta per oli amb el nom del rei Den i escenes del festival Sed.

  • PRIMERES TOMBES REIALS A ABIDOS cap al 3200 aC

    Els reis s’enterren en mastabes: una superestructura amb una o diverses cambres sota terra. Abidos és cementiri reial des del període predinàstic. Allà s’hi situa la mítica tomba d’Osiris. En la imatge: tomba de la reina Merneith de la 1a dinastia.

  • UNIFICACIÓ D’EGIPTE cap al 3100 aC

    Narmer és el rei que sotmet a les poblacions del Delta i unifica l’Estat, tal com es representa a la paleta.

    La capital de la 1a dinastia és Menfis, situada al vèrtex del Delta. 

  • EVOLUCIÓ EN L’ESCRIPTURA cap al 2700 aC

    Ús del papir i escriptura hieràtica cursiva

  • MOMIFICACIÓ ARTIFICIAL cap al 2700 aC

    Item content. Click the edit button to change this text.

  • CONSTRUCCIÓ DE LA PRIMERA PIRÀMIDE cap al 2630 aC

    Primera piràmide de tipus esglaonada construïda per l’arquitecte Imhotep per al rei Djeser a Saqqara. Innovació en la utilització de la pedra. 

  • LES 3 PIRÀMIDES DE GIZA cap al 2551 aC

    Construcció de les 3 grans piràmides de Giza per als enterraments dels faraons Quèops, Quefren i Micerí de la 4a dinastia.

  • TEXTOS DE LES PIRÀMIDES cap al 2300 aC

    Aparició dels primers textos religiosos a la piràmide d’Unis de Saqqara, últim rei de la 5a dinastia.

  • TEXTOS DELS SARCÒFAGS cap al 2100 aC

    Les inscripcions servien perquè el sarcòfag tenia una funció simbòlica de provisió per la nova vida i sosteniment per al difunt.

  • EL LLIBRE DELS MORTS cap al 1700 aC

    Recopilació d’uns 200 encanteris escrits en papir per protegir al difunt durant el seu viatge cap al Més Enllà.

    Llibre dels morts de Hunefer on es mostra el judici de la seva ànima.

  • AJUDANTS MÀGICS PER L’ETERNITAT cap al 1500 aC

    Item content. Click the edit button to change this text.

  • HATSHEPSUT, LA DONA FARAÓ cap al 1473 aC

    Hatshepsut regna com a regent de Tutmosis III. El seu nom de tron és Maatkare.

    Construeix el seu majestuós temple funerari a la vora oest de Tebes on s’hi representa l’expedició al país de Punt per anar a buscar plantes i animals exòtics.

  • SORGIMENT I DESAPARICIÓ DE L’ATON cap al 1349 aC

    El faraó Akhenaton retrà culte al disc solar Aton com a déu únic. Funda una nova capital a l’Egipte Mitjà on s’innova en tècniques de construcció ràpida.

    La ciutat s’abandona al cap de 17 anys quan ell mor. Els monuments es destrueixen, el seu nom es fa desaparèixer, i retorn al culte original.

  • REGNAT DE TUTANKHAMON cap al 1336 aC

    Esdevé faraó als 9 anys i regna uns 10 anys. El 1922 l’arqueòleg anglès Howard Carter va descobrir intacte la seva tomba a la Vall dels Reis de Tebes (KV62).

  • REGNAT DE RAMSÈS EL GRAN cap al 1279 aC

    Regna durant gairebé 66 anys.

    Construeix temples i grans estàtues seves per tot Egipte.

    Destaca la Gran Sala hipòstila del Temple de Karnak.

    Fundà una nova capital, Pi-Ramsès, a la zona oriental del Delta.

  • SORGIMENT DE L’ESCRIPTURA DEMÒTICA cap al 700 aC

    Item content. Click the edit button to change this text.

  • GRECS GOVERNEN EGIPTE 332 aC

    Conquesta d’Egipte per Alexandre el Gran. El grec esdevé la llengua del govern.

    Els documents oficials s’escriuen en egipci i grec.

  • LA PEDRA DE ROSETTA 196 aC

    Decret de Ptolomeu V escrit en dues llengües i tres escriptures: egipci jeroglífic, egipci demòtic i grec

  • CLEÒPATRA ÚLTIMA REINA 55 aC

    Última reina d’Egipte. Parla egipci i grec, entre d’altres llengües. Quan Cleòpatra VII (Cleòpatra la Gran) és derrotada per Octavi August a la Batalla d’Actium, Egipte entra a formar part de l’Imperi Romà

  • APARICIÓ DE LA LLENGUA COPTA cap al 100 dC

    Última fase de la llengua egípcia amb un nou sistema d’escriptura adaptat de l’alfabet grec i unes lletres del demòtic egipci.

  • ÚLTIMS JEROGLÍFICS 394 dC

    Documentada la última inscripció en jeroglífics en el Temple d’Isis de Filas . Al costat un text en demòtic indica la data: 24 d’agost del 394, del regnat de l’emperador romà Dioclecià. Era l’únic temple en funcionament després que l’Edicte de Teodosi (392 dC) va obligar a tancar tots els temples pagans.